La figura de Sílvia Orriols ha generat una paradoxa curiosa dins de la política catalana. Se’n parla constantment i, tanmateix, poques vegades s’explica amb precisió què proposa. La intensitat del rebuig i de l’adhesió que desperta acostuma a deixar poc espai per a l’anàlisi. El resultat és que una bona part del debat gira al…

Quan s’observa la Catalunya posterior al 2017 amb una certa perspectiva, potser el tret més característic no és la derrota, ni la repressió, ni tan sols el fracàs de la independència, sinó el cansament. Durant gairebé una dècada, la política catalana havia viscut instal·lada en un estat de mobilització permanent. Manifestacions multitudinàries, consultes, campanyes electorals…

Durant la tardor del 2017 hi va haver moments en què una part important de l’independentisme va arribar a percebre honestament que Catalunya estava entrant en una fase històrica completament diferent. No es tractava únicament de propaganda política ni d’excitació militant. Durant aquelles setmanes existia la sensació que el conflicte català havia abandonat finalment el…

La Catalunya del postprocés s’assembla cada vegada més a un d’aquells bars que sobreviuen oberts de matinada quan la ciutat ja ha decidit anar-se’n a dormir. Encara hi ha gent dins, encara s’encenen els llums cada matí i continuen apareixent titulars, tertúlies i discussions polítiques, però costa trobar algú que realment cregui que pot passar…

El Barça juga sense xarxa i, precisament per això, pot permetre’s jugar com juga, mentre que Catalunya mai no va arribar a situar-se en aquell punt en què el risc deixa de ser una declaració i passa a ser una condició efectiva del mateix plantejament, una cosa que no es proclama sinó que es sosté…