Categoría: Catalunya


  • El orgullo de haber sido súbdito

    Este año se cumplen setecientos cincuenta años de la muerte de Jaume I. En la antigua Corona de Aragón, los reyes muertos continúan despertando más entusiasmo que los políticos vivos, quizá porque llevan siglos sin conceder entrevistas. Cada territorio reclama una porción del monarca y las redes sociales discuten su nacionalidad con el mismo rigor…

  • El dia que torni Puigdemont

    Carles Puigdemont tornarà a Catalunya. No sabem encara quan. La política ja prepara l’escena, però els tribunals continuen sense posar-hi data. Junts, mentrestant, espera el retorn com qui espera una descàrrega elèctrica. És comprensible. Poques coses poden tornar a situar el partit al centre de la política catalana amb la força simbòlica del president travessant…

  • 2 d’octubre

    2 d’octubre. De la derrota del procés a la reconstrucció nacional és un manuscrit inèdit que acabo de presentar a diverses editorials catalanes. Aquest article explica la pregunta que l’ha originat i la tesi que el recorre. Durant molt de temps vaig pensar que, si algun dia escrivia un llibre sobre Catalunya, hauria de començar…

  • Orriols (i V): més enllà del buit

    Després de quatre articles sobre Sílvia Orriols, la pregunta ja no és només si pot omplir el buit català. La pregunta és per què aquest buit existeix, què revela sobre el país i per què cap lideratge, per disruptiu que pugui semblar, no podrà omplir-lo tot sol. Orriols no és l’origen del problema. És una…

  • Del rito al espectáculo

    Hace unos días terminé Sobre el deporte, de Pier Paolo Pasolini. Lo compré convencido de que iba a leer una recopilación de artículos sobre fútbol. Pensé que encontraría algunas buenas páginas sobre el Mundial de México, el boxeo italiano o el Giro. En realidad, el deporte ocupa bastante menos espacio del que promete el título.…

  • La causa era él

    La causa era él

    ,

    No era el más brillante de su generación. Tampoco el más carismático. Ni siquiera el más temido. La política catalana ha producido oradores más afilados, estrategas más sofisticados y líderes con una capacidad muy superior para despertar entusiasmo o rechazo. Él pertenecía a otra categoría, mucho menos espectacular y, precisamente por eso, mucho más resistente.…

  • Orriols (IV): pot Orriols omplir el buit?

    La figura de Sílvia Orriols ha generat una paradoxa curiosa dins de la política catalana. Se’n parla constantment i, tanmateix, poques vegades s’explica amb precisió què proposa. La intensitat del rebuig i de l’adhesió que desperta acostuma a deixar poc espai per a l’anàlisi. El resultat és que una bona part del debat gira al…

  • Orriols (III): la reaparició del conflicte

    Quan s’observa la Catalunya posterior al 2017 amb una certa perspectiva, potser el tret més característic no és la derrota, ni la repressió, ni tan sols el fracàs de la independència, sinó el cansament. Durant gairebé una dècada, la política catalana havia viscut instal·lada en un estat de mobilització permanent. Manifestacions multitudinàries, consultes, campanyes electorals…

  • Orriols (II): del 2017 a la gestió

    Durant la tardor del 2017 hi va haver moments en què una part important de l’independentisme va arribar a percebre honestament que Catalunya estava entrant en una fase històrica completament diferent. No es tractava únicament de propaganda política ni d’excitació militant. Durant aquelles setmanes existia la sensació que el conflicte català havia abandonat finalment el…

  • Orriols (I): el buit català

    La Catalunya del postprocés s’assembla cada vegada més a un d’aquells bars que sobreviuen oberts de matinada quan la ciutat ja ha decidit anar-se’n a dormir. Encara hi ha gent dins, encara s’encenen els llums cada matí i continuen apareixent titulars, tertúlies i discussions polítiques, però costa trobar algú que realment cregui que pot passar…