• Orriols (IV): pot Orriols omplir el buit?

    La figura de Sílvia Orriols ha generat una paradoxa curiosa dins de la política catalana. Se’n parla constantment i, tanmateix, poques vegades s’explica amb precisió què proposa. La intensitat del rebuig i de l’adhesió que desperta acostuma a deixar poc espai per a l’anàlisi. El resultat és que una bona part del debat gira al…

  • Orriols (III): la reaparició del conflicte

    Quan s’observa la Catalunya posterior al 2017 amb una certa perspectiva, potser el tret més característic no és la derrota, ni la repressió, ni tan sols el fracàs de la independència, sinó el cansament. Durant gairebé una dècada, la política catalana havia viscut instal·lada en un estat de mobilització permanent. Manifestacions multitudinàries, consultes, campanyes electorals…

  • El país de los hombres dóciles

    Hay algo bastante revelador en que uno de los libros más vendidos de Amazon en “Sociología del hombre” sea un ensayo escrito sin editorial, sin campaña y sin ningún tipo de épica motivacional. Un libro que no promete riqueza, ni liderazgo, ni superioridad masculina, ni siquiera felicidad. Apenas una descripción incómoda de ciertos mecanismos de…

  • El suicidio cultural de Occidente

    Europa pasó demasiados años convencida de que el bienestar era irreversible. Era lógico pensarlo. Todo funcionaba razonablemente bien. Los supermercados estaban llenos, los vuelos low cost permitían ir a cualquier ciudad europea por menos dinero del que antes costaba pasar un fin de semana en Salou y las clases medias occidentales vivían rodeadas de una…

  • La libertad madrileña

    Madrid lleva décadas vendiéndose como una ciudad abierta donde nadie pregunta de dónde eres. Y en parte es verdad. A Madrid uno puede llegar siendo gallego, murciano, catalán o extremeño y, al cabo de unos meses, sentir que pertenece a algo más grande, más moderno y bastante más importante que el lugar del que salió.…

  • Orriols (II): del 2017 a la gestió

    Durant la tardor del 2017 hi va haver moments en què una part important de l’independentisme va arribar a percebre honestament que Catalunya estava entrant en una fase històrica completament diferent. No es tractava únicament de propaganda política ni d’excitació militant. Durant aquelles setmanes existia la sensació que el conflicte català havia abandonat finalment el…

  • El estamento pedagógico

    Cada vez que hay una huelga educativa se produce una escena bastante reveladora sobre cómo funcionan realmente las sociedades modernas. Durante unos días, periodistas, sindicatos y responsables políticos transmiten la sensación de que el país se encuentra al borde de una especie de colapso civilizatorio. Se suspenden clases, aparecen padres indignados en televisión, se habla…

  • Los alumnos aventajados

    Hay personas que entienden el funcionamiento de los grupos humanos mucho antes de haber entendido casi cualquier otra cosa importante de la vida. Uno las reconoce enseguida durante la infancia porque poseen una especie de inteligencia ambiental que les permite detectar qué tono conviene utilizar, qué opiniones generan aprobación y de qué manera hay que…

  • Orriols (I): el buit català

    La Catalunya del postprocés s’assembla cada vegada més a un d’aquells bars que sobreviuen oberts de matinada quan la ciutat ja ha decidit anar-se’n a dormir. Encara hi ha gent dins, encara s’encenen els llums cada matí i continuen apareixent titulars, tertúlies i discussions polítiques, però costa trobar algú que realment cregui que pot passar…

  • Guanyar una lliga és més difícil que declarar una independència

    El Barça juga sense xarxa i, precisament per això, pot permetre’s jugar com juga, mentre que Catalunya mai no va arribar a situar-se en aquell punt en què el risc deixa de ser una declaració i passa a ser una condició efectiva del mateix plantejament, una cosa que no es proclama sinó que es sosté…